Himno de Olocau

A mi querido pueblo de Olocau, en prueba de gratitud y reconocimiento por la cordial y benévola acogida dispensada, y por el inmenso honor que se me otorga, al ser declarado como Himno oficial del pueblo, el por mí dedicado al mismo, estrenando en la memorable fecha del 7 de Octubre de 1952, día de la fiesta de la coronación de nuestra Excelsa Patrona la Virgen del Rosario, por la honorable Corporación Municipal.

El autor.

Josep Rosselló.

¡OLOCAU!, poble estimat, pàtria nostra, nostra llar,
i de tots el preferit, perquè com tu no n'hi ha cap.

Per tes aigües portentoses, per tes fruites sens rival,
per tos paissatges d'ensomni i per ton clima especial.

En tu i sempre en tu és el meu deler somniar,
i del romaní i tomello ses fragàncies aspirar.

De les hortes i muntanyes, brises pures respirar,
i entre somnis de ventura, viure la vida i gojar.

¡OLOCAU! Bella paraula i d'influència tal,
que sa sala invocació ens atrau com un iman.

Pregonem joicosos i al so d'atabal perquè el nostre poble
és un poble ideal. ¡OLOCAU!

Són les dones laborioses, les xiques precioses,
més guapes que el sol.

I els hòmens són ingeniosos, actius, generosos,
de brio i tesó.

Són les terres prodigioses, les fruites sabroses
no tenen rival.

I les brises saturades d'aromes silvestres
que és vida aspirar.

I la Verge del Rosari, sa Excelsa Patrona
i Mare Celestial.

I al so de ràncies cantades, recordances del passat,
rendim desfets els pulmons donant vixques a Olocau.

¡¡¡VIXCA OLOCAU!!!
¡¡¡VIXCA OLOCAU!!!